Aquest 15 de setembre comença la votació popular de la cinquena edició del Germinador Social. El passat mes de juliol es va tancar el període d’inscripcions de la cinquena edició del Germinador Social, el concurs d’innovació social per a la transició energètica.

Del total de 16 projectes seleccionats per participar-hi, 14 pertanyen a la categoria de Comunitats Energètiques, i 2 a la de Pobresa Energètica. Us animem a entrar al web del Germinador Social i conèixer els projectes. Si teniu dubtes o els voleu fer arribar les vostres idees, hi podeu connectar directament a través de l’apartat de comentaris que hi ha al final de la pàgina de cada iniciativa.

Avui comença la votació popular, oberta a tothom qui desitgi participar-hi. Els projectes més votats seran els guanyadors d’aquesta edició del Germinador Social, potenciant així el suport social territorial als projectes i el treball en xarxa a escala local. Cada persona pot votar tres projectes de Comunitats Energètiques i un de Pobresa Energètica. Hi ha temps per participar fins al 20 d’octubre, podeu votar en aquest enllaç. 

Com que només hi ha dos projectes a la categoria de Pobresa Energètica, s’ha fet una reestructuració dels premis. Així doncs, per a aquesta categoria hi haurà dos guardons, un valorat en 6.000 euros i l’altre en 5.000. Per a la categoria de Comunitats Energètiques, n’hi haurà quatre: un de 6.000, un de 5.000 i dos de 4.000 euros.

La dotació econòmica dels premis va a càrrec de Som Energia, que fa una aportació a fons perdut de 30.000 euros. Aquest import prové del fons d’educació i promoció d’activitat cooperativa. A més, tots els projectes guanyadors podran demanar un préstec a Coop57. En cas de concedir-se, tindran una reducció del 50% del cost financer associat durant els dos primers anys.

La publicació dels resultats de la votació i de les iniciatives guanyadores està prevista pel dia 2 de novembre mitjançant el web del Germinador Social i pels canals habituals de comunicació de Coop57, la Fundació Coop57 i Som Energia.

El Germinador Social és un concurs per estimular la creació de models socials innovadors amb l’objectiu de promoure nous agents locals per a la transició energètica. Es va crear per visibilitzar les idees solvents i alhora creatives que es desenvolupen dins de les organitzacions i les persones que treballen en la democratització del sector energètic.

El Fons Cooperatiu d’ESS: solidaritat directa per la Vida

Article publicat al web del FONS

Les crisis, històricament, han tingut en termes socials dues possibles bifurcacions. La primera reforçat aquells comportaments propers al “darwinisme social”, és a dir, la supervivència del més fort, el rebuig a l’altruisme, l’apologia de l’egoisme individual o de casta, la fonamentació biològica de les desigualtats socials, el racisme, el classisme, el masclisme. Essent valors propis del capitalisme o ethos de l’economia de mercat, convenientment aguditzats, expliquen l’auge dels feixismes europeus de la dècada de 1930. Avui, la crisi econòmica associada a la Covid-19 també provoca l’auge del racisme i la xenofòbia, hàbilment atiada per l’extrema dreta, per uns mitjans de comunicació i uns sectors econòmics interessats que el malestar social es canalitzi cap els febles i no cap a qüestionar els privilegis dels qui més tenen.

La segona bifurcació, en canvi, ha significat al llarg de la història el reforç de la cooperació entre iguals, dels comportaments altruistes i del suport mutu, la solidaritat social i l’enfortiment dels llaços col·lectius. Això és, la dimensió cooperativa humana, on la cooperació és el factor que proporciona major èxit en el procés evolutiu i garanteix la supervivència de tots i totes: davant les amenaces a la col·lectivitat, que alguns membres es quedin enrere posa en perill a tot el grup. A Catalunya tenim exemples d’aquestes respostes. A finals del segle XIX, davant una fil·loxera que amenaçava el camp, nasqué el sindicalisme camperol i el cooperativisme agrari per mancomunar la defensa de les formes de vida pagesa. En la societat contemporània, el cooperativisme, el mutualisme i l’associacionisme han estat les formes societàries que han articulat les respostes basades en la solidaritat i la cooperació entre iguals. I front la pandèmia, l’enfortiment del sector públic ha demostrat ser essencial per la salut col·lectiva.

L’ESS catalana davant la crisi 

Quines han estat les respostes de l’Economia Social i Solidària catalana davant l’actual crisi sanitària i socioeconòmica? En primer lloc, l’activació de la dimensió comunitària. Sobretot en barris i municipis populars, les xarxes de suport mutu, caixes de resistència, espais de cura entre treballadores domèstiques, producció de mascaretes o xarxes d’abastiment alimentari han ampliat les estructures populars impulsades per col·lectius antiracistes, sindicats d’habitatge, grups feministes i associacions veïnals. Arreu, nombroses xarxes locals d’economia solidària han activat el seu compromís amb la comunitat. En segon lloc, des de l’ESS s’han donat respostes socioeconòmiques mancomunades, com la reorganització de les xarxes de producció i distribució agroecològiques per abastir l’augment de les necessitats alimentàries; l’articulació de llibreries cooperatives i independents en plataformes cooperatives digitals; la reorientació de l’activitat vers la producció de mascaretes o de gel hidroalcohòlic; o l’ampliació de les rutes de la logística sostenible. Mesures sempre necessàries, davant la Covid19 han resultat determinants. En tercer lloc, l’ESS catalana ha desenvolupat la proposta política d’un Pacte Nacional per una Economia per la Vida. Proposa un nou model econòmic plural i transformador, relocalitzat i ecològic per Catalunya, que desplaci el mercat capitalista de la tasca reguladora de l’economia, vers institucions socials amb més capacitat de servir el bé comú, com el sector públic, l’ESS, els sindicalismes, el treball reproductiu i de cures, així com l’economia local que durant la crisi de la Covid-19 hagi actuat amb responsabilitat social, laboral i ambiental. Davant dels reptes que planteja la pandèmia, les noves respostes comunitàries, econòmiques i polítiques de l’ESS catalana han aprofundit la seva voluntat de compromís i transformació social.

El Fons Cooperatiu 

En aquestes respostes hi ha hagut un fil discret, persistent, i preciós: el Fons Cooperatiu per l’Emergència Social i Sanitària. Impulsat per 18 organitzacions de l’ESS catalana, recollí en pocs temps 80.000 euros per reforçar les iniciatives que afrontaven l’emergència sanitària i econòmica. La captació de recursos, gràcies a la plataforma digital Goteo, l’aportació inicial de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i la logística de la Fundació Coop57, ha permès que persones i organitzacions posessin els seus estalvis i activessin els excedents cooperatius per fer front a l’emergència. En una primera fase destinà els recursos a una quarantena d’iniciatives en cinc sectors claus: tèxtil, tecnologia i fabricació 3D, producció i distribució agroecològica, cures, habitatge. Top Manta, Mensakas, Solidança, Mujeres Palante, Sindillar, Granollers Pedala, Keras Buti, Abarka, Diomcoop o Cuidem Lluçanés van ser algunes de les escollides. En una  segona fase, els recursos es destinaren a enfortir financerament una dotzena de cooperatives d’arreu del país.

El Fons Cooperatiu d’ESS és una eina de suport mutu econòmic, auto-organitzada i mancomunada, que es podrà reactivar sempre que sigui possible i necessari. Tanmateix, com s’afirmava en la seva presentació, per impulsar una sortida social a la crisi – a més de mesures urgents – cal un Nou Model Econòmic. Que deixi enrere el capitalisme, redistribueixi la riquesa i transformi la nostra relació depredadora amb la natura. Polítiques socioeconòmiques valentes que defensin el sector públic, reconeguin l’ESS com un àmbit específic de desenvolupament i injectin recursos directament a les persones i al teixit socioeconòmic transformador. Per democratitzar l’economia, cal enfortir el cooperativisme i l’ESS, l’autoorganització i el suport mutu. Aquest és el sentit del Fons Cooperatiu per l’ESS: visibilitzar les iniciatives de base i reforçar-les per construir una economia que no estigui al servei del capital sinó de les persones i la naturalesa: una Economia per la Vida.

Autor de l’article:Ivan Miró, Fons Cooperatiu

Des del Fons Cooperatiu per l’Emergència Social i Sanitària llancem una nova convocatòria per donar suport a la solidesa financera de les entitats de la Economia Social i Solidària.

El Fons Cooperatiu per l’Emergència Social i Sanitària obre una nova convocatòria, dirigida a totes aquelles cooperatives que, amb data posterior al 14 de març, hagin decidit incrementar el seu capital social o engegar un nou procés de capitalització a conseqüència de la crisi derivada de la Covid-19.

Les entitats sol·licitants podran presentar-se fins al 10 d’octubre del 2020, omplint el següent formulari i optant a aportacions de 1.000, 2.000 i 3.000 euros, segons l’import de la capitalització.

L’objectiu és garantir la distribució dels diners recollits i que aquests recursos siguin una aportació que es mantingui dins del moviment cooperatiu i l’economia social, segons es recull a les bases de la convocatòria.

Aquesta segona fase de suport a la solidesa financera de les entitats de l’ESS arriba després de decidir destinar un 20% dels fons recaptats a projectes que estan donant una resposta directa a la crisi. Aquí podeu veure les iniciatives beneficiàries fins al moment:

Us animem a donar suport a la campanya del Fons Cooperatiu a Goteo que continua activa fins al 8 d’octubre i que ja compta amb més de 400 mecenes han participat, que han fet possible aconseguir els 62.377 euros recaptats.

Més informació a:http://www.economiaperlavida.cat/

Tanquem la fase d’inscripció del  Germinador Social, un concurs d’innovació social per a la transició energètica impulsat per Som Energia i la Fundació Coop57, que pretén estimular la creació de models innovadors d’iniciatives socials, energia renovable i eficiència energètica, i ajudar-les a posar-se en funcionament amb l’objectiu de promoure nous agents locals per a la transició social i energètica.

Finalment s’han presentat un total de 28 projectes, ara l’equip del Germinador Social ha de validar els projectes presentats, i descartar-ne aquells que tinguin defectes de forma o que s’escapin de l’àmbit d’actuació del concurs establert en les bases. Posteriorment, els projectes validats iniciaran un procés de  suport popular a través d’unes votacions obertes al conjunt de la ciutadania de l’1 a 27 de juliol. El projecte més votat en aquesta fase obtindrà el premi de la votació popular.

Des de Som Energia i Fundació Coop57,  estem molt satisfetes de la resposta que hem rebut, després de la bona acceptació de les tres edicions anteriors, superem el centenars de  projectes presentats. Convençudes, de què malgrat tot, la vida sempre s’obre camí, seguim somniant amb un món energèticament sostenible.

Iniciem la revisió de projectes, moltes gràcies a totes les persones impulsores del canvi!

Al projecte Lliures impulsen una marató solidària per l’emergència social davant la crisi de la Covid-19 i obrirem una nova convocatòria.

Òmnium Cultural , Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) i La Fundació Coop57 inicien una marató solidària d’una setmana per recaptar fons i fer front comú davant la severa emergència social agreujada per la crisi de la Covid-19. En el marc del projecte Lliures… de pobresa, d’exclusió i de desigualtats , les tres entitats insten la ciutadania a mobilitzar-se i aportar el seu granet de sorra per contribuir a revertir els problemes estructurals aguditzats per la pandèmia i reclamar una vida digna per a tothom. Les aportacions es poden fer a través de la pàgina web del projecte Lliures. Així, les tres entitats tornen a posar l’emergència social al centre del debat de país, amb l’objectiu de sumar en les lluites compartides contra les desigualtats i no deixar ningú pel camí.

Tots els fons recaptats es destinaran a projectes socials que combaten les mancances estructurals entre la població més vulnerable que la crisi de la Covid-19 ha tornat a evidenciar, així doncs, el proper 8 de juny de 2020 es faran públiques les bases i els criteris d’una nova convocatòria, que està plantejada en quatre grans eixos: (1) pobresa cronificada i l’exclusió agreujada per l’atur; (2) infància en risc i sense accés a l’educació; (3) manca d’una llar digne (4) emergència alimentària i de necessitats bàsiques.

Entre el 9 i el 30 de juny de 2020 estarà oberta la presentació de projectes. Els projectes són avaluats pel Grup d’Avaluació Social (GAS), en primera instància, i del Grup d’Avaluació Econòmica (GAE), en segon lloc. Aquests òrgans socials son els encarregats de valorar la dimensió social i de garantir la viabilitat i sostenibilitat econòmica. Els criteris bàsics que es valoren són els fundacionals del Projecte Lliures: a) caràcter col·lectiu, b) arrelament social i territorial, c) horitzontalitat, des de baix, d) perspectiva i enxarxament comunitari, e) potenciador del mercat social, de les cures i de la reproducció de la vida, f) que posi al centre les persones en processos compartits de transformació social, g) que siguin complementaris a la tasca que pertoca a les polítiques públiques, h) que siguin replicables i obrin nous repertoris per a l’acció col·lectiva, i i) que siguin innovadors i generadors de noves dinàmiques. Arran del greu i sever context de la Covid19, s’ha afegit un nou criteri: j) que atengui les emergències sorgides arran de la pandèmia.

Un cop tancada la convocatòria els membres del GAS i GAE faran la valoració i deliberació dels projectes i abans de finals de juliol de 2020 se’n publicaran les resolucions i la redistribució dels recursos. A partir d’aquell moment, el Projecte Lliures facilitarà acompanyament tècnic i econòmic als projectes seleccionats. Però el Projecte Lliures no acaba aquí. Lliures seguirà sent-hi. Estava abans, des de l’any 2016 i continuarà durant el segon semestre del 2020 aplegant esforços, recollint recursos i cridant a les aportacions solidàries. És per això que un cop acabada la campanya enfocada a projectes que compensin els efectes de l’emergència social derivada de la Covid-19, es seguirà buscant finançament i ampliant el fons amb les donacions permanents per obrir, en una segona fase, una nova convocatòria de projectes. La previsió és obrir una nova convocatòria a projectes comunitaris el desembre d’enguany.

[Més informació]

La fundació ha posat les seves forces al servei dels moviments socials i de l’economia social transformadora. Per això, facilitem iniciatives com aquesta.

La Caixa de Resistència BiziHotsa és una caixa creada per col·lectius feministes, associacions de dones, col·lectius antiracistas i anticapitalistes, xarxes de cooperatives d’Euskal Herria (Olatukoop), sindicats i xarxes ciutadanes per a fer front a l’ofensiva neoliberal que vivim i que, a conseqüència del COVID19, s’ha agreujat en els últims mesos. Pretén ser un fons cooperatiu que, en dues fases – una d’urgència i una altra d’estabilització – ajudi, d’una banda, l’accés als béns bàsics que ara ni tan sols estan assegurats; i, d’altra banda, acompanyi en la creació d’alternatives econòmiques.

En aquesta primera fase, es vol aconseguir 60.000€ per a fer front a les necessitats urgents que tenen els col·lectius i a la creació d’autonomia econòmica. A més, en aquesta primera fase, s’implementarà una assessoria jurídica per als qui sofreixen violència masclista, per a ajudar en la tramitació i recepció de subvencions i ajudes públiques i per a fer front a multes i càstigs (imposades amb criteris racistes en un gran percentatge).

BiziHotsa posa en valor la força de la solidaritat i el suport mutu, i és, per això, per la qual cosa impulsem una primera convocatòria de suport a 13 projectes que ja estan donant resposta, des del carrer i les bases, a la situació d’emergència que les institucions no estan atenent. Són iniciatives, projectes polítics, que estan aportant solucions directes i que requereixen de recursos per a la seva sostenibilitat: Dones amb veu, Koops34, Malen Etxea, Amuge, Firekutzen, Dones Mawra, Novisi, Xarxa de Solidaritat de Sant Fran, Chile lindo, Associació Afro, Dones en la diversitat, Ahizpatasuna, Agharas.

Més informació en: www.bizihotsa.eus
Pots fer la teva aportació en: bizihotsa.coop57.coop

El Fons de Lluites Laborals i Populars de la Fundació Coop57, nascut l’any 2016 arran de la Revolta de les Escales protagonitzada pels treballadors i treballadores autònomes de les subcontractes de Telefònica, ha realitzat en les darreres setmanes distintes aportacions solidàries a les diverses caixes de resistència i suport mutu nascudes arran de la crisi provocada per la Covid-19.

Llegeix més “Fons de Lluites: per a això va néixer, per a la solidaritat”

Des de la Fundació Coop57 impulsem conjuntament amb un  total de 16 entitats de l’ESS (federacions, fundacions, ateneus cooperatius, xarxes d’economia solidària i projectes cooperatius concrets) un nou fons, el Fons Cooperatiu per a l’Emergència Social i Sanitària, per a donar suport a aquelles iniciatives que s’han articulat ràpidament per donar una resposta a l’emergència social i sanitària i fer efectiva l’extensió de la la solidaritat, el suport mutu i la intercooperació.

Llegeix més “#FonsCooperatiuESS: una economia per a la vida, un fons per a la solidaritat”

Totes les desgràcies de l’home deriven del fet
de no ser capaç d’estar tranquil·lament assegut i sol en una habitació”

Blaise Pascal

Han retornat els dofins al port de Sardenya. L’aigua de Venècia és neta. La Boqueria esdevé, de nou, un mercat de barri. Obren hotels a París per acollir rodamons. Han tancat el CIE de la Zona Franca. S’han aturat els desnonaments. No és primavera a El Corte Inglés. I el que és privat lucratiu es posa –per decret– al servei del que públic universal. La sobtada llista és llarguíssima sota aquesta inèdita excepció feta catarsi. La principal paradoxa insòlita, rere dècades mercantils de neoliberalisme, és que la salut es prioritza davant l’economia. En canvi, el condicionant determinant dels nostres dies és precisament invers: que tot es fa rere un cicle caracteritzat severament pel contrari. Quan l’economia s’imposava a la salut –i a la política, i al dret a l’habitatge, i a la cultura, i a tot plegat, i al món sencer–. Ahir, dogma; avui, drama.

Llegeix més “El dilema global de Pascal”