El projecte Amillubi suma 190.000 euros gràcies a les donacions de ciutadans i agents en els primers sis mesos

La campanya, en termes globals, ja ha recaptat 282.478 euros, superant les mil donacions rere un extraordinari suport solidari

Biolur té com a objectiu l’adquisició del mas Amillubi de Zestoa i les seves terres i la posada en marxa de projectes agroecològics de cultiu lligats a la sobirania alimentària. Per això, entre altres iniciatives, va iniciar una campanya de recollida de fons al desembre i va fixar un termini, per cobrir aquesta primera fase, de sis mesos fins a finals del mes maig. A l’hora de posar un número a l’objectiu es va plantejar el gran repte d’aconseguir 150.000 euros a la campanya per internet i el que ha aconseguit aquesta via no és pas poc: 142.734 euros ara mateix. Valoren tant la quantitat de diners recollits com la comunitat àmplia que s’ha sumat al projecte. En un exercici de transparència volen explicar els números en detall, a través d’aquesta nota. Llegeix més “El projecte Amillubi suma 190.000 euros gràcies a les donacions de ciutadans i agents en els primers sis mesos”

Amillubi, on la terra batega

Arrenca una campanya solidària de micromecenatge de 150.000 euros, amb el suport de Koop57 Euskal Herria i la Fundació Coop57, per garantir el projecte

A la costa de Guipúscoa, al meandre del riu Urola, hi ha el caserio Amillubi i els seus terrenys. El municipi és Zestoa i aquest petit paradís de la natura es troba al nucli d’Iraeta. En un context de despoblació del sòl agrícola a Euskal Herria, el projecte Amillubi neix amb l’objectiu de convertir la terra en un bé comú a través d’un moviment agroecològic que treballa perquè la ciutadania tingui aliments i els pagesos un espai per cultivar-los.

En aquest camí cap a la sobirania alimentària, l’objectiu principal del projecte és convertir Amillubi en un bé col·lectiu a través del qual assegurar l’accés de la població a aliments autòctons i saludables, que els agricultors puguin cultivar les terres de manera digna, protegir la terra tant de l’especulació com de l’artificialització i enfortir el sector primari i el nostre sistema alimentari.

Llegeix més “Amillubi, on la terra batega”

Absències i pèrdues

El 11 i 12 de gener de 2024 es presentarà el llibre a Solsona, L’Hospitalet i Barcelona, acompanyats per l’autora.

L’edició catalana d‘Absències i pèrdues’ de Yayo Herrero, un impuls cooperatiu de Sembra Llibres amb el suport de la Fundació Coop57 i la solidaritat amb el Projecte Lliures

 

L’obra de l’antropòloga ecofeminista, un lúcid assaig sobre la deriva dels nostres dies i la necessitat d’activar-se per capgirar-ho, ja és a les llibreries · El llibre es presentarà aquest dissabte 9 de setembre en el marc de la 40a Setmana del Llibre en Català · El primer títol de Yayo Herrero en català compta amb un pròleg de Marina Garcés i David Fernàndez

 


València / Barcelona |
«Yayo Herrero fa temps que ho escampa als quatre vents, amb la seva habitual capacitat de síntesi: el capital li ha declarat la guerra a la vida. I la que ens espera, en la deriva dels nostres dies, si no fem res per evitar-ho, revertir-ho i capgirar-ho. Per sortir del forat el primer és deixar de cavar, diuen les (s)àvies, però les piconadores del Poder han decidit perforar-ho tot, en la lògica degradadora, depredadora i devastadora que ens assetja i esprem. Per provar que no provem d’aturar-ho ens volen –i això és un espòiler del llibre que ara vindrà– ingràvids, insensats, desmemoriats, desvinculats, irracionals, irresponsables i descreguts».David Fernàndez i Marina Garcés ens introdueixen amb aquestes línies del pròleg en un llibre bàsic, urgent i necessari sobre el que encara ens queda entre els naufragis de la nostra societat en crisi.Uns textos que ens parlen de violències, desigualtats i pors però també de coratge, vincles i intel·ligència col·lectiva. Amb la lucidesa, el rigor i la solvència que l’han convertit en tota una referència europea de l’ecofeminisme, Yayo Herrero ens ajuda a entendre el món actual i combatre els monstres que ens amenacen. Però no des de la paràlisi, sinó al contrari: des de la responsabilitat, el valor i l’esperança de passar a l’acció.

La present edició, la primera traducció en llengua catalana d’una obra de Yayo Herrero,  és fruit d’una proposta compartida i una col·laboració estreta entre la cooperativa valenciana Sembra Llibres i la Fundació Coop57, que van decidir tirar-la endavant plegats dins la col·lecció Bàsics del segell cooperatiu valencià. Lleials a l’esperit del llibre, els beneficis obtinguts es destinaran al Projecte Lliures (de desigualtats, d’exclusió, de pobresa), que impulsen Coop57, Òmnium Cultural i les Entitats Catalans d’Acció Social (ECAS), des de l’any 2016.

Yayo Herrero
Antropòloga, educadora social i enginyera tècnica agrícola, Yayo Herrero és coautora de més d’una desena de llibres de relacionats amb l’ecologia social. Ha estat coordinadora estatal d’Ecologistes en Acció, directora de FUHEM i ha participat en nombroses iniciatives socials en defensa dels Drets Humans i l’ecologia social. Actualment treballa a la cooperativa Garúa i és membre del Foro de Transiciones. Explica que fa poc, en una reunió, li van dir que era una catastrofista. Ella va respondre: «Tu el que vols és que jo et digui que tenim una solució per seguir vivint com estem. I això és impossible».

[Fitxa tècnica]

Absències i pèrdues
de Yayo Herrero
Pròleg de David Fernàndez i Marina Garcés
Editorial Sembra Llibres – Col·lecció Bàsics
120 pàgines
Preu: 16,50 euros
 
Edició a cura de Xavier Sarrià, Mercè Pérez i Samuel Fenollosa
Traducció: David Fernandez
Correcció: Víctor Camarasa i Edgar Cotes
Il·lustració de portada: Helga Ambak

 
[Agenda de presentacions – Gener 2024]
11 de gener | Solsona | 19:30 | Biblioteca Carles Morató
12 de gener | L’Hospitalet | Espai escènic Plàudite Teatre | Inscripció prèvia
12 de gener | Barcelona | Llibreria Finestres, set de la tarda | Inscripció prèvia
 
 

Ovidi Nova Memòria

Ovidi Montllor, una nova memòria

Tota la informació a ovidinovamemoria.coop57.coop


Vint-i-vuit anys després de la mort del reconegut actor, cantant i poeta, Jana Montllor Blanes, la filla petita de l’Ovidi, emprèn un viatge a la recerca d’una memòria íntima sobre el seu pare.  Partint dels pocs records que té d’ell i al costat d’un gran arxiu entorn de la seva figura pública, genera un teixit nou entre el passat i el present des de la fragilitat de les seves imatges, de les dels qui van compartir amb ell i dels petits objectes que guarda.
La pel·lícula abordarà temes universals com el funcionament de la memòria, les relacions en tre pares i fills o la frustració que genera la pèrdua. En aquest cas una pèrdua doble: d’ella, qui va perdre el seu pare, com d’ell, que es va enfrontar a la pèrdua de la seva veu, literal i metafòricament, com a espai polític.

“La raó d’aquest documental íntim és que necessito conèixer el meu pare,
construir-lo més enllà de la figura pública i  enfrontar l’absència de manera creativa”
Jana Montllor Blanes

Necessitem recaptar 50.000€ per aconseguir filmar la pel·lícula. Amb aquests diners, preveiem cobrir diversos aspectes que requereix un rodatge: per una banda, el contracte de personal del sector cinematogràfic especialitzat en diversos àmbits com la il·luminació, la fotografia, el so i el disseny d’escenaris. (en total, 10 persones, 25.000,00 €). Tots els contractes es faran sota el règim de la Seguretat Social, només això suposa uns 12.000€. Per altra banda, necessitarem cobrir el lloguer del material audiovisual, que sempre és molt costós, (6.000,00€) i els costos indirectes de producció: alimentació, allotjament i desplaçaments de tot l’equip. (7.000,00€). Com a anècdota i valor afegit de la filmació d’aquesta pel·lícula, volem mencionar dos fets: el primer és que l’equip professional estarà format per 10 dones catalanes i/o residents a Catalunya, que seran qui acompanyaran a la Jana en la creació de la seva obra. Això esdevé una bona oportunitat per avançar en equitat en un sector fortament masculinitzat. El segon és que el rodatge es farà a diferents regions dels Països Catalans –com són la ciutat de Barcelona, Canet de Mar, Palautordera, Alcoi i Palau-Sator–. D’aquesta manera, volem donar visibilitat, reconeixement i recolzament a l’economia local.

Per últim, volem que aquesta campanya per a fer possible la pel·lícula de Jana Montllor sobre el seu pare, també esdevingui pretext per a construir una nova memòria col·lectiva sobre l’Ovidi. És per això que us convidem a que durant aquest període, feu visibile i present allò que us connecti més amb el seu llegat: un poema, un recital, una cançó, una anècdota. Quins records d’Ovidi Montllor voldríem fer eterns?Construïm juntes una #novamemoriaovidi

La Selva Coop és una productora de cinema amb seu a Barcelona que desenvolupa pel·lícules i programes de formació amb el compromís de reivindicar la multiplicitat de mirades per apropar-nos a un reflex més representatiu del món plural on vivim. A La Selva fem cine per alliberar-nos, per a tombar estereotips, per a trencar silencis. Busquem reivindicar la multiplicitat de realitats, impulsant-les a observar-se, a narrar-se i a transformar-se. www.laselva.coop

Lliures fa públics els sis nous projectes socials de l’any 2023

El Projecte Lliures impulsat per ECAS, Coop57 i Òmnium Cultural ha fet pública avui la resolució de la cinquena convocatòria per donar suport a projectes i iniciatives socials comunitàries compromeses en la lluita contra les desigualtats socials i l’exclusió social. Gràcies a les aportacions de les persones solidàries que integren la xarxa autònoma estable i permanent que és Lliures avui s’assignen 120.000 euros i suport i acompanyament tècnic a sis projectes d’arreu del país: de les Terres de l’Ebre a Manresa, del Pallars Jussà a Ponent fins arribar  Barcelona. Us els presentem.

Llegeix més “Lliures fa públics els sis nous projectes socials de l’any 2023”

El Germinador Social s’atura per repensar-se

La 7a edició es celebrarà el 2024 amb un nou enfocament i funcionament que es definiran durant aquest any.

A les sis edicions que portem del concurs, s’han presentat més d’un centenar de projectes de l’economia social i s’han premiat 37 iniciatives dels àmbits de les Comunitats Energètiques, la Pobresa Energètica i la Transició Energètica de tot l’Estat espanyol.

El Germinador Social va néixer l’any 2016, amb l’objectiu d’estimular la creació de models socials innovadors i promoure nous agents locals per a la transició energètica. Les dues entitats que organitzem el concurs, Som Energia i Fundació Coop57, coincidim en la necessitat d’adaptar-lo a la nova realitat de la transició energètica perquè pugui continuar essent una eina transformadora del sector.

El context energètic actual ha evolucionat molt des que va començar el Germinador Social, i durant el 2023 volem dedicar els esforços a valorar les sis edicions passades, per repensar i actualitzar el sentit del concurs. També es vol replantejar el seu encaix en les línies de treball de les dues entitats que el promouen, i detectar possibles noves vies i necessitats per seguir donant suport a la innovació.

En els pròxims mesos, es durà a terme una avaluació dels diferents nivells d’impacte que ha tingut el Germinador Social. Després de la recollida d’informació, es sistematitzarà i s’iniciarà un procés de reflexió per definir els objectius i l’enfocament de la nova etapa del Germinador Social. Així doncs, el 2023 el Germinador Social no s’atura de portes endins, per arribar al 2024 amb una renovada 7a edició.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca