

Les desigualtats socials, en totes les seves dimensions, no paren de créixer, cronificar-se i aguditzar-se, consolidant realitats socials cada cop més injustes i polaritzades en un context de capitalisme neoliberal que precaritza, segrega i exclou. Si fer el mateix i esperar resultats diferents és inútil, aleshores calen urgentment nous estris cooperatius i dispositius socials comunitaris que superin marcs assistencials i pal·liatius i que, amb la participació directa de les persones afectades i de baix cap a dalt, generin projectes emancipatoris i transformadors que situïn les persones i la vida digna al centre de tot plegat. La degradació ecològica, la depredació social i la regressió ètica que el capitalisme accelera arreu del món torna a constatar que el més urgent avui és la construcció d’alternatives sòlides i solidàries, cooperatives i compartides, ecològiques i feministes.