«Doneu-me possibles, que si no m’ofego»
Gilles Deleuze

Una altra forma de fundacionar és possible.

Això ens dèiem i això ens diem, i el debat sobre el paper de la Fundació ens ha ocupat moltes hores compartides de treball i deliberació, especialment sobre l’encaix en la tasca general de Coop57, que es va sintetitzar en la ‘teoria del buit’: omplir de propostes i projectes aquelles esferes on no estàvem arribant. Aprenent de les experiències de les darreres dues dècades d’economia social i cooperativa –dels seus potencials i els seus límits i els seus reptes–, ametent i escoltant els moviments socials i connectats amb les iniciatives que arreu del món construeixen alternatives quotidianes, la Fundació treballa en xarxa, des la pròpia base social del Coop57 i teixint noves complicitats per a la transformació social i econòmica. 

La Fundació es regeix doblement pels principis cooperatius de l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI)–adhesió lliure i voluntària, control democràtic, participació económica i social, autonomia i independència, educació i formació, intercooperació, compromís amb la comunitat– i pels principis universals de les finances ètiques –ètica aplicada, participació, coherència, transparència i implicació.