L’educació pública torna al carrer: milers de persones omplen el passeig de Gràcia

El moviment en defensa de l’educació pública va tornar a prendre els carrers de Barcelona aquest dissabte amb una nova manifestació massiva que va reunir a més de 25.000 persones. Convocada pels sindicats USTEC, CGT, Intersindical, CNT i COS sota el lema «Aturem l’emergència social i educativa», la marxa va partir dels Jardinets de Gràcia a les 11.30 del matí i va baixar pel passeig de Gràcia en un ambient festiu i amb molts participants vestits de groc, el color triat pels sindicats com a distintiu d’aquest cicle de mobilitzacions.

A la manifestació hi van participar docents, famílies i estudiants, amb la presència de la federació d’associacions de famílies d’alumnes aFFaC i el suport de moviments socials d’àmbits com l’habitatge i la sanitat, així com d’una part de les forces polítiques de l’oposició.

La convocatòria arriba en un moment de màxima tensió en el sector. Deu dies abans, el professorat havia rebutjat en consulta el pre-acord assolit entre el Departament d’Educació i alguns sindicats CCOO, i dies més tard una jornada de vaga havia tornat a buidar les aules. Els convocants denuncien que la crisi educativa no té precedents i exigeixen al govern del PSC un compromís ferm amb l’ensenyament públic i l’obertura urgent d’un procés de negociació que impliqui tots els agents polítics i socials.

Si no hi ha avenços abans de la fi de l’estiu, el moviment té previst intensificar la pressió a la tardor. Les properes cites ja estan marcades al calendari: el dimecres 18 de juny, la plataforma Revolució del 0-3 Catalunya té convocada una vaga per denunciar la precarietat dels professionals de l’educació infantil, i el dissabte 20 de juny se celebrarà una assemblea educativa per preparar l’estratègia de cara a la temporada que ve.

FES LA TEVA DONACIÓ A LA CAIXA DE RESISTÈNCIA

Ens unim a Regularització Ja! Catalunya per enfortir la xarxa que acompanya milers de persones en el procés de regularització

La campanya “La regularització és ara” vol recollir 20.000 euros per sostenir l’acompanyament jurídic, comunitari i administratiu de persones migrants davant les barreres burocràtiques que dificulten l’accés efectiu als drets.

La Fundació Coop57 i Regularització Ja! Catalunya impulsen la campanya “La regularització és ara”, una crida a la solidaritat col·lectiva per reforçar les xarxes de suport que, des de l’autoorganització migrant i comunitària, estan acompanyant milers de persones en el procés de regularització extraordinària.

Aquesta regularització representa una oportunitat històrica de justícia social per a moltes persones que ja viuen, treballen i sostenen la vida als nostres barris, però que continuen excloses per la irregularitat administrativa. Tanmateix, entre el reconeixement formal d’un dret i la possibilitat real d’exercir-lo hi ha sovint un camí ple d’obstacles: burocràcia, taxes, barreres digitals, manca de cites, formularis complexos i saturació administrativa.

Davant d’aquest laberint administratiu, que actua com una frontera més i que afecta especialment les persones migrants, les comunitats organitzades han construït xarxes de suport mutu, assessorament i acompanyament. La campanya vol donar suport econòmic a aquestes estructures col·lectives perquè puguin continuar fent possible la regularització des de baix.

Els recursos recollits es destinaran a cobrir necessitats com l’acompanyament jurídic i comunitari, la tramitació d’expedients complexos, l’emissió de certificats de vulnerabilitat, l’orientació administrativa i digital, el pagament de taxes i la traducció de documents.

Regularització Ja! és un moviment construït des del col·lectiu, l’autogestió i la força migrant en defensa dels drets i la dignitat. A Catalunya, aquest compromís ja es va expressar amb força durant el procés de la #ILPRegularització, en què el territori va aportar més signatures que cap altre de l’Estat.

Ara, la Fundació Coop57 fa una crida a sumar-se a aquesta caixa de resistència amb aportacions de 10, 20, 50, 100, 200 euros o més, per garantir que ningú quedi fora per manca de recursos o d’acompanyament.

La regularització és ara. Som la xarxa que sosté.

FES LA TEVA DONACIÓ ARA

Col·labora amb la Fundació: 10 anys arrelant allò que importa

Fa deu anys, Coop57 va sembrar una llavor per poder donar suport no només a iniciatives econòmicament viables, sinó també a aquells projectes que són imprescindibles per transformar la realitat, però que no encaixen en els models de finançament tradicionals. Així va néixer la Fundació Coop57.

Des de llavors, hem donat suport a projectes de cures, iniciatives culturals, comunitàries, de solidaritat internacional; hem impulsat l’autogestió d’espais i alternatives que sostenen la vida al marge de les lògiques lucratives.

Ara volem continuar arrelant. Arrelant comunitat, interdependència, vides dignes, autonomia, alternatives que ens permetin projectar futurs desitjables.

Comptem amb tu, i t’animem a nodrir les arrels que ens sostenen i ens permeten continuar construint juntes, a través d’una donació.

Gràcies per ser-hi!

CostureArte: l’art fet costura

En un món on el fast fashion domina el mercat i l’exclusió social afecta especialment les dones racialitzades i migrants, sorgeix CostureArte com una resposta valenta i transformadora. Aquesta iniciativa no és només una cooperativa de costura; és un acte de resistència, una crida d’esperança i una demostració palpable que altres maneres de fer economia són possibles.

CostureArte neix de la trobada de tres dones extraordinàries —Juana, Diana i Rosalía— que van decidir no esperar que altres els donessin oportunitats, sinó crear-les per elles mateixes, en relació amb la comunitat que les envolta. Tres processos de migració transnacional que s’entrellacen com fils en un teixit, formant quelcom més fort i bell que la suma de les seves parts individuals. «Volem comptar amb vosaltres no només perquè complirem el nostre somni, sinó també perquè ajudarem a fer realitat moltíssims somnis més», ens diuen les fundadores de CostureArte.

Aquesta és la història de com un curs de costura creativa a l’Associació Arraianas es va convertir en el germen d’un projecte que aspira a transformar no només peces de roba, sinó vides senceres. És el testimoni que l’Economia Social no és una utopia, sinó una realitat tangible que es construeix dia a dia, puntada a puntada.

No és només una cooperativa de costura. Es tracta d’apostar per un model de societat on les dones migrades no són víctimes esperen ajuda, sinó de les destinacions, que construeixen en comunitat. Es tracta de demostrar que leconomia social no és una utopia acadèmica, sinó una realitat que es construeix amb el suport comunitari.

Les vaguistes aguanten el pols amb fermesa i esperança, però els temps s’allarguen

Durant els darrers cinc mesos, gairebé 1.000 persones han fet aportacions solidàries a la caixa de resistència per a les vagues de lloguer que estem impulsant el Sindicat de Llogateres de Catalunya, el Sindicato de Inquilinas de Madrid i la Fundació Coop57. Aquestes vagues són un pas valent i necessari en la conquesta de nous drets sindicals i en la lluita pel dret a l’habitatge. Des del primer moment, sabíem que guanyar-les seria impossible sense un moviment solidari fort al darrere i una caixa de resistència que oferís acompanyament jurídic a totes les llars que s’han declarat en vaga, actualment unes 170.

A cinc mesos de l’obertura de la caixa de resistència, ja hem recaptat gairebé 100.000 €. I pel camí, la lluita contra dos dels principals grans tenidors de l’Estat espanyol ha començat a donar fruits.

D’una banda, a Catalunya, les llogateres de La Caixa han presentat una demanda col·lectiva per exigir la devolució de més de 300.000 € en concepte d’IBI cobrat de manera fraudulenta. A l’espera de la seva resolució, la vaga de lloguers iniciada a l’abril continua, i La Caixa, en comptes de seure a negociar, les està amenaçant amb demandes judicials. Són 68 famílies que es mantenen fermes amb l’objectiu d’aturar les expulsions, frenar la privatització i aconseguir que tots els habitatges protegits de La Caixa passin a mans públiques. La solidaritat amb les vaguistes és més important que mai.

De l’altra, a Madrid, un centenar de llars del tercer arrendador més gran de l’Estat es van declarar en vaga parcial de lloguers per denunciar clàusules abusives imposades pel fons. Fa tot just un mes, el jutjat va reconèixer la il·legalitat de sis d’aquestes clàusules, donant la raó a les inquilines i obligant el fons a retornar milers d’euros.

El moviment solidari amb la vaga de lloguers és generós i decidit. La lluita de les 170 famílies que actualment estan en vaga és ferma i segueix endavant. Les despeses judicials que suposarà protegir-les quan comencin a arribar les demandes per impagament encara són imprevisibles. La lluita avança de manera favorable, però amb uns terminis més llargs del que esperàvem. Per això, hem decidit fixar un objectiu econòmic menor en aquesta primera campanya de recaptació, que s’allargarà fins al 30 de setembre. Després d’aquesta data, el número de compte de la caixa de resistència per a les vagues de lloguer seguirà actiu per continuar rebent aportacions.

Consolidar les vagues de lloguer com a eina de lluita dins del repertori d’acció sindical pel dret a l’habitatge serà un camí lent i llarg. Les vagues contra Nestar-Azora i La Caixa són un primer pas, un pols contra els principals arrendadors de l’Estat que estem mantenint amb fermesa, paciència i bones previsions. Però encara queda molt camí per consolidar la vaga com a eina de lluita i poder estendre-la a nous conflictes arreu del territori. Fer-ho possible dependrà del compromís de totes.

Acaba el programa Germinador Social

Després de sis edicions, posem punt final al Germinador Social. Ha estat un camí apassionant, ple d’energia col·lectiva, aprenentatges i projectes transformadors.

Volem donar-vos les gràcies a totes les persones, cooperatives i iniciatives que heu participat, aportant la vostra il·lusió i esforç per construir un model energètic més just i sostenible. Sense vosaltres, això no hauria estat possible. I volem agrair també a totes les persones, més d’una vintena, que han fet de jurat al llarg de les sis edicions.

Durant aquests anys hem impulsat 38 projectes d’innovació social en la transició energètica, teixint aliances, obrint camins i demostrant que una altra manera de fer és possible. Hem connectat xarxes, compartit coneixement i ajudat a fer créixer iniciatives amb impacte real. Tot final té un perquè. I en el cas del Germinador Social el context polític i energètic ha canviat molt des dels inicis d’aquesta aventura; el model en el qual es basava el Germinador no podia aportar tot allò que els projectes necessiten actualment. Per això creiem que és el moment de repensar com seguir donant suport a la transició energètica de la manera més efectiva.

Seguim veient la necessitat d’impulsar projectes transformadors i esperem que les experiències d’aquests anys siguin una llavor per a futures iniciatives.

Gràcies per haver format part d’aquest camí!

Fundació Coop57 i Som Energia

Emprius, Coop57 i la Fundació Coop57 signen un acord de col·laboració per fer una aposta compartida pel món rural

Des de la Fundació Coop57 celebrem la signatura d’un acord de col·laboració a tres bandes amb Emprius i Coop57, que neix del compromís mutu per impulsar una economia social i solidària arrelada al territori i amb vocació transformadora.

Aquest acord consolida una aliança estratègica per reforçar el suport a projectes comunitaris i transformadors en l’àmbit rural, en línia amb la voluntat d’ampliar els instruments de finançament i acompanyament que posem al servei de les iniciatives col·lectives. Emprius, així, ens acompanya en el desplegament de projectes de base comunal que enforteixen el teixit rural des d’una perspectiva de sobirania i justícia social.

L’acord també recull un compromís de continuïtat institucional: en el cas hipotètic de dissolució o tancament d’Emprius, el seu capital i patrimoni serien traspassats a la Fundació Coop57.

D’aquesta manera, s’estableix un mecanisme de protecció per garantir que els recursos acumulats continuïn destinant-se a finalitats afins i transformadores, tal com estableix el marc normatiu de les fundacions.

Per a la Fundació Coop57, aquest acord representa un pas més en l’articulació d’aliances estratègiques amb agents que comparteixen valors i horitzons de transformació. Estem convençudes que la col·laboració amb Emprius i Coop57 reforça la capacitat col·lectiva de construir alternatives viables i arrelades, especialment en un món rural que volem divers, viu i comunal.

Sostenir la vida a Palestina, ofici a ofici

A Palestina, sostenir un forn, un taller de costura o un camp d’oliveres no és només una manera de guanyar-se la vida: és una manera de resistir. Enmig d’una ocupació que arrasa terres, empresona persones, bombardeja mercats i bloqueja territoris, milers de palestines i palestins s’aixequen cada dia per a sembrar, cuinar, cosir, transportar, cuidar. Són oficis que sostenen a comunitats senceres. I que, per això mateix, també són atacats.

Enfront d’aquesta realitat, la Fundació Coop57 ens hem proposat donar suport a l’autonomia de l’economia solidària palestina. Ho fem a través d’una eina concreta de l’economia popular palestina: el projecte DAMAN: un sistema de Garantia Solidària de Crèdit que garanteix els micropréstecs de petites iniciatives —moltes d’elles liderades per dones— fins i tot en un context de guerra i ocupació, quan el risc (d’impagament) és tan gran que impossibilita l’activitat econòmica. Si un negoci és destruït o una treballadora empresonada, DAMAN cobreix part del préstec (fins al 80%), compartint el risc amb les entitats de microfinances.

Des de la Fundació Coop57, llancem aquesta campanya per a recaptar fons que reforcin aquest sistema de garanties i permetin que l’economia social palestina segueixi en peus. Perquè creiem que la solidaritat financera també és una eina de resistència i el crèdit pot ser un recurs d’autonomia i cura. Perquè mentre nostres paises financin el genocidi i l’ocupació amb el comerç d’armes i silencis còmplices, les nostres xarxes finançaran l’economia popular que sosté la vida digna en Palestina.
Aquesta campanya és una aposta per la justícia econòmica. Una proposta concreta per als qui creiem que l’economia ha d’estar al servei de les persones, i que la solidaritat internacionalista també passa per enfortir les xarxes de resiliència dels qui lluiten per una vida digna mentre resisteixen al colonialisme. 

El projecte Amillubi suma 190.000 euros gràcies a les donacions de ciutadans i agents en els primers sis mesos

La campanya, en termes globals, ja ha recaptat 282.478 euros, superant les mil donacions rere un extraordinari suport solidari

Biolur té com a objectiu l’adquisició del mas Amillubi de Zestoa i les seves terres i la posada en marxa de projectes agroecològics de cultiu lligats a la sobirania alimentària. Per això, entre altres iniciatives, va iniciar una campanya de recollida de fons al desembre i va fixar un termini, per cobrir aquesta primera fase, de sis mesos fins a finals del mes maig. A l’hora de posar un número a l’objectiu es va plantejar el gran repte d’aconseguir 150.000 euros a la campanya per internet i el que ha aconseguit aquesta via no és pas poc: 142.734 euros ara mateix. Valoren tant la quantitat de diners recollits com la comunitat àmplia que s’ha sumat al projecte. En un exercici de transparència volen explicar els números en detall, a través d’aquesta nota. Llegeix més «El projecte Amillubi suma 190.000 euros gràcies a les donacions de ciutadans i agents en els primers sis mesos»

Amillubi, on la terra batega

Arrenca una campanya solidària de micromecenatge de 150.000 euros, amb el suport de Koop57 Euskal Herria i la Fundació Coop57, per garantir el projecte

A la costa de Guipúscoa, al meandre del riu Urola, hi ha el caserio Amillubi i els seus terrenys. El municipi és Zestoa i aquest petit paradís de la natura es troba al nucli d’Iraeta. En un context de despoblació del sòl agrícola a Euskal Herria, el projecte Amillubi neix amb l’objectiu de convertir la terra en un bé comú a través d’un moviment agroecològic que treballa perquè la ciutadania tingui aliments i els pagesos un espai per cultivar-los.

En aquest camí cap a la sobirania alimentària, l’objectiu principal del projecte és convertir Amillubi en un bé col·lectiu a través del qual assegurar l’accés de la població a aliments autòctons i saludables, que els agricultors puguin cultivar les terres de manera digna, protegir la terra tant de l’especulació com de l’artificialització i enfortir el sector primari i el nostre sistema alimentari.

Llegeix més «Amillubi, on la terra batega»

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca