El Fons Cooperatiu d’ESS: solidaritat directa per la Vida
Article publicat al web del FONS
Les crisis, històricament, han tingut en termes socials dues possibles bifurcacions. La primera reforçat aquells comportaments propers al “darwinisme social”, és a dir, la supervivència del més fort, el rebuig a l’altruisme, l’apologia de l’egoisme individual o de casta, la fonamentació biològica de les desigualtats socials, el racisme, el classisme, el masclisme. Essent valors propis del capitalisme o ethos de l’economia de mercat, convenientment aguditzats, expliquen l’auge dels feixismes europeus de la dècada de 1930. Avui, la crisi econòmica associada a la Covid-19 també provoca l’auge del racisme i la xenofòbia, hàbilment atiada per l’extrema dreta, per uns mitjans de comunicació i uns sectors econòmics interessats que el malestar social es canalitzi cap els febles i no cap a qüestionar els privilegis dels qui més tenen.
La segona bifurcació, en canvi, ha significat al llarg de la història el reforç de la cooperació entre iguals, dels comportaments altruistes i del suport mutu, la solidaritat social i l’enfortiment dels llaços col·lectius. Això és, la dimensió cooperativa humana, on la cooperació és el factor que proporciona major èxit en el procés evolutiu i garanteix la supervivència de tots i totes: davant les amenaces a la col·lectivitat, que alguns membres es quedin enrere posa en perill a tot el grup. A Catalunya tenim exemples d’aquestes respostes. A finals del segle XIX, davant una fil·loxera que amenaçava el camp, nasqué el sindicalisme camperol i el cooperativisme agrari per mancomunar la defensa de les formes de vida pagesa. En la societat contemporània, el cooperativisme, el mutualisme i l’associacionisme han estat les formes societàries que han articulat les respostes basades en la solidaritat i la cooperació entre iguals. I front la pandèmia, l’enfortiment del sector públic ha demostrat ser essencial per la salut col·lectiva.
L’ESS catalana davant la crisi
Quines han estat les respostes de l’Economia Social i Solidària catalana davant l’actual crisi sanitària i socioeconòmica? En primer lloc, l’activació de la dimensió comunitària. Sobretot en barris i municipis populars, les xarxes de suport mutu, caixes de resistència, espais de cura entre treballadores domèstiques, producció de mascaretes o xarxes d’abastiment alimentari han ampliat les estructures populars impulsades per col·lectius antiracistes, sindicats d’habitatge, grups feministes i associacions veïnals. Arreu, nombroses xarxes locals d’economia solidària han activat el seu compromís amb la comunitat. En segon lloc, des de l’ESS s’han donat respostes socioeconòmiques mancomunades, com la reorganització de les xarxes de producció i distribució agroecològiques per abastir l’augment de les necessitats alimentàries; l’articulació de llibreries cooperatives i independents en plataformes cooperatives digitals; la reorientació de l’activitat vers la producció de mascaretes o de gel hidroalcohòlic; o l’ampliació de les rutes de la logística sostenible. Mesures sempre necessàries, davant la Covid19 han resultat determinants. En tercer lloc, l’ESS catalana ha desenvolupat la proposta política d’un Pacte Nacional per una Economia per la Vida. Proposa un nou model econòmic plural i transformador, relocalitzat i ecològic per Catalunya, que desplaci el mercat capitalista de la tasca reguladora de l’economia, vers institucions socials amb més capacitat de servir el bé comú, com el sector públic, l’ESS, els sindicalismes, el treball reproductiu i de cures, així com l’economia local que durant la crisi de la Covid-19 hagi actuat amb responsabilitat social, laboral i ambiental. Davant dels reptes que planteja la pandèmia, les noves respostes comunitàries, econòmiques i polítiques de l’ESS catalana han aprofundit la seva voluntat de compromís i transformació social.
El Fons Cooperatiu
En aquestes respostes hi ha hagut un fil discret, persistent, i preciós: el Fons Cooperatiu per l’Emergència Social i Sanitària. Impulsat per 18 organitzacions de l’ESS catalana, recollí en pocs temps 80.000 euros per reforçar les iniciatives que afrontaven l’emergència sanitària i econòmica. La captació de recursos, gràcies a la plataforma digital Goteo, l’aportació inicial de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i la logística de la Fundació Coop57, ha permès que persones i organitzacions posessin els seus estalvis i activessin els excedents cooperatius per fer front a l’emergència. En una primera fase destinà els recursos a una quarantena d’iniciatives en cinc sectors claus: tèxtil, tecnologia i fabricació 3D, producció i distribució agroecològica, cures, habitatge. Top Manta, Mensakas, Solidança, Mujeres Palante, Sindillar, Granollers Pedala, Keras Buti, Abarka, Diomcoop o Cuidem Lluçanés van ser algunes de les escollides. En una segona fase, els recursos es destinaren a enfortir financerament una dotzena de cooperatives d’arreu del país.
El Fons Cooperatiu d’ESS és una eina de suport mutu econòmic, auto-organitzada i mancomunada, que es podrà reactivar sempre que sigui possible i necessari. Tanmateix, com s’afirmava en la seva presentació, per impulsar una sortida social a la crisi – a més de mesures urgents – cal un Nou Model Econòmic. Que deixi enrere el capitalisme, redistribueixi la riquesa i transformi la nostra relació depredadora amb la natura. Polítiques socioeconòmiques valentes que defensin el sector públic, reconeguin l’ESS com un àmbit específic de desenvolupament i injectin recursos directament a les persones i al teixit socioeconòmic transformador. Per democratitzar l’economia, cal enfortir el cooperativisme i l’ESS, l’autoorganització i el suport mutu. Aquest és el sentit del Fons Cooperatiu per l’ESS: visibilitzar les iniciatives de base i reforçar-les per construir una economia que no estigui al servei del capital sinó de les persones i la naturalesa: una Economia per la Vida.
Autor de l’article:Ivan Miró, Fons Cooperatiu